Eva Dominguez Bastón. Mielopatía de tracció, Escoliosis i Síndrome d’Arnold Chiari I idiopàtiques

Publicat per ICSEB el 5 gener, 2009

Data d´intervenció: gener 2009

Hola! Em dic Eva Domínguez i tinc 16 anys.

Tot en va començar una tarda de Març del 2005 quan, la meva professora de ballet, va notar que em passava una cosa rara en la posició de la meva esquena. En acabar la classe, va cridar la meva mare que vingués a veure´m i que m´emportés el metge. Als 12 anys em van diagnosticar escoliosi idiopàtica.

Cada poc temps havia d´anar a l´hospital a fer radiografies per comprovar com anava la meva esquena. En veure que anava empitjorant, em van manar posar una cotilla rígída per evitar que continués augmentant els graus. Havia de portar-lo les 24 hores del dia. En una revisó, el meu traumatòleg va comentar de fer una operació, que consistia en obrir-me l´esquena i fixar les vertebres que tènia afectades, i unir-les amb unes varetes de titani per eliminar les corbes.

Com no ens semblava una bona solució perquè no garantia la curació, busquem informacion en internet. Així trobem l´Institut Chiari. El desembre del 2008 vaig anar a Barcelona a la consulta del doctor Royo. Fent-me les proves de diagnòstic, també em van descobrir la síndrome d´Arnold Chiari 1. Va ser llavors quan ens va informar sobre un altre tipus d´operació menys agressiva, que consistía en seccionar el filum terminale, amb la qual es detindria el progrés d´ambdues malalties.

Al poc temps d´operar-me vaig començar a notar millores. Els maldecaps, espatlles i coll havien desaparegut, vaig recuperar molt ràpid la força que havia perdut als braços així com els problemes de coordinació. En definitiva l´experiència per a mi va ser totalment positiva i sincerament espero amb el meu testimoni ajudar altres persones amb escoliosi a trobar una solució o, almenys, escoltar una segona opinió mèdica.

Gràcies per ajudar que millori amb la meva malaltia…

E-Mail: [email protected]